Per què cap vestit d'Atelier Yvicor no es repeteix mai

Algun cop m'han preguntat si no m'avorreixo fent sempre el mateix. I cada vegada responc igual: a l'atelier mai faig el mateix, perquè cap vestit no es repeteix mai.

No és una frase publicitària. És, literalment, com treballo. Encara que dues persones em demanin un vestit semblant, amb el mateix color o el mateix tipus d'escot, el resultat mai és idèntic. I no ho és perquè les persones tampoc no ho són.

"Dos vestits poden compartir patró. Mai comparteixen història."

El que canvia no sempre es veu a simple vista

De vegades la diferència és en una cosa tan petita com un centímetre de llarg, decidit perquè a aquella persona li agrada sentir l'aire als turmells en caminar. Altres vegades és en una butxaca oculta que ningú veurà, però que aquella persona va demanar perquè sempre necessita portar alguna cosa a sobre. Cap d'aquests detalls apareix en una fitxa tècnica. Apareixen en una conversa.

La confecció en sèrie resol una necessitat. L'artesania explica una història

No tinc res en contra de la roba de botiga. Resol una necessitat real i ho fa bé. Però respon a una talla, no a una persona. La confecció artesanal comença exactament on acaba aquesta lògica: en la pregunta de qui ets tu, no de quina talla ets.

Per això, quan algú torna a l'atelier anys després amb un altre motiu per confeccionar un vestit, gairebé mai demana repetir l'anterior. Demana alguna cosa nova, perquè també és una persona diferent de la que era llavors.

"Un vestit fet a mida no envelleix igual que la persona que el porta. Envelleix amb ella."

Per què això importa més enllà de la moda

Vivim envoltats de peces produïdes en grans quantitats, pensades per agradar a moltissímes persones alhora. No hi ha res dolent en això, però té un límit: una peça que intenta representar tothom acaba sense representar del tot ningú.

Un vestit únic fa just el contrari. No busca agradar a moltissímes persones. Busca representar exactament una.

Cada vestit que surt de l'atelier és, en el fons, un retrat

Quan acabo una peça, no hi penso com una peça de roba més. Hi penso com el retrat d'una conversa, d'una època concreta de la vida d'algú, d'una manera de sentir-se aquell dia. Per això cap vestit no s'assembla del tot a un altre, encara que comparteixin teixit, color o patró de partida.

Si estas pensant a crear una peça que sigui completament teva, pots contactar amb Atelier Yvicor. M'encantarà escoltar la teva història i convertir-la en un vestit que no s'assembli a cap altre.

"No confecciono vestits en sèrie perquè ningú no viu una vida en sèrie."

— Patricia Rojas