Per què trio teixits naturals quan confecciono a mida

Quan algú entra a l'atelier i em pregunta per què treballo gairebé sempre amb teixits naturals, la resposta curta és "perquè es comporten millor". Però la resposta llarga té més matisos, i crec que val la pena explicar-la, perquè ho he après amb les mans, retall a retall, tallant i cosint.

El cotó, la seda, el lli o la llana no són només una elecció estètica. Són materials que respiren, que envelleixen amb dignitat i que responen de forma previsible a l'agulla, una cosa que s'agraeix molt quan estàs confeccionant una peça a mida.

Amb els anys he après a distingir, gairebé només amb passar la mà, quin teixit "obeirà" bé en el patronatge i quin em donarà guerra. No és intuïció màgica, és simplement memòria acumulada de milers d'hores de contacte amb fibres diferents.

Com es comporten en cosir

Les fibres naturals absorbeixen la calor de la planxa de manera diferent a les sintètiques, cosa que permet marcar pinces i costures amb molta més precisió. També cauen amb un pes propi que resulta gairebé impossible de replicar amb un teixit artificial, per ben fabricat que estigui.

El cotó, per exemple, té una estructura de fibra que accepta el planxat a temperatures relativament altes sense patir, cosa que em permet fixar un plec o una vista amb un sol cop de vapor encertat. La llana, en canvi, "recorda" la forma que li has donat amb la planxa i el vapor d'una manera gairebé viva: per això l'entallat d'una jaqueta de llana envelleix tan bé, perquè la fibra ha memoritzat literalment la corba del cos per al qual es va fer. La seda és la més delicada de treballar (exigeix agulles fines, fil adequat i molt respecte, perquè marca qualsevol tensió mal calculada), però a canvi ofereix una caiguda que cap teixit sintètic aconsegueix igualar del tot, aquell moviment fluid que sembla tenir vida pròpia. I el lli, amb el seu tacte més rígid al principi, s'estova amb cada rentat i acaba adquirint aquell punt d'arruga elegant que moltes persones busquen expressament per a l'estiu.

Hi ha també una qüestió de transpirabilitat que no s'hauria de subestimar. Les fibres naturals deixen passar l'aire i absorbeixen la humitat del cos d'una manera que cap teixit sintètic aconsegueix igualar del tot, per avançat que sigui. En una peça que es porta enganxada al cos durant hores (un vestit de cerimònia, una camisa de treball, un uniforme), aquesta diferència es nota, encara que no sempre se sàpiga posar en paraules.

Abans de confirmar un teixit per a un projecte, sempre faig una prova de planxa i de tall amb un retall, perquè és la manera més fiable de saber si un teixit natural és realment de bona qualitat. Alguns teixits naturals, sobretot els mesclats, reaccionen de manera diferent al que promet l'etiqueta. Em fixo en com es comporta el retall en desfilar-se per la vora: un teixit natural de bona qualitat es desfila de manera neta i regular, no en floquets irregulars. També comprovo com reacciona a una lleugera esquitxada d'aigua, si encongeix de forma visible amb aquest petit gest, sé que encongirà encara més en un rentat real, i ho tinc en compte a l'hora de calcular el patró.

Duren d'una altra manera

Un bon teixit natural, ben cuidat, envelleix amb gràcia: s'estova, guanya caràcter, i moltes vegades millora amb els anys en lloc de deteriorar-se sense més. És una qualitat que valoro molt a l'hora de triar materials per a peces pensades per durar.

Penso en les camises de lli que s'estoven rentat rere rentat fins a adquirir aquell tacte gairebé acariciador que no tenien al principi, o en els abrics de llana que, amb un bon raspallat i una mica de vapor, recuperen la seva forma temporada rere temporada durant anys. Els teixits sintètics, en canvi, tendeixen a fer just el contrari: perden elasticitat, s'apelmacen, acumulen electricitat estàtica i, en molts casos, comencen a fer una olor que cap rentat aconsegueix eliminar del tot, perquè les fibres artificials retenen certs compostos d'una manera diferent a les naturals.

Això no vol dir que tot teixit natural sigui automàticament millor pel simple fet de ser-ho. Un cotó de baixa qualitat, teixit de manera fluixa, es pot deformar i perdre forma molt abans que un sintètic ben fabricat. La qualitat de la fibra, la densitat del teixit i l'acabat importen tant com l'origen del material. Per això insisteixo tant en la prova amb retall abans de comprometre'm amb un teixit: l'etiqueta explica una part de la història, però les mans i la planxa expliquen la resta.

Quan un teixit tècnic és millor opció

No és una regla absoluta, i seria deshonest presentar-ho com a tal. Hi ha projectes on un teixit tècnic és senzillament la millor elecció, peces que necessiten elasticitat extrema, resistència a l'aigua, o un comportament molt específic en condicions difícils d'aconseguir amb fibra natural. Un vestit de bany o una peça esportiva, per exemple, funcionen millor amb teixits sintètics pensats per a aquest ús. La clau és triar segons el que la peça necessita fer, no per norma fixa.

També existeix un terreny intermedi, i m'agrada explicar-lo quan algú pregunta: les mescles ben pensades, on una fibra natural es combina amb un petit percentatge d'elastà o poliamida per guanyar comoditat sense perdre del tot el comportament natural del teixit. Uns pantalons de llana amb un cinc per cent d'elastà, per exemple, mantenen bona part del tacte i la caiguda de la llana pura, però guanyen un marge de moviment que qui els porta cada dia agraeix molt. No ho veig com una traïció al teixit natural, sinó com una eina més, usada amb criteri.

Si tens un projecte en ment i vols que en parlem sobre quin teixit té més sentit per a ell, pots contactar amb Atelier Yvicor.

Preguntes freqüents

"Un teixit natural no dissimula la feina ben feta: la deixa veure."

— Patricia Rojas