Com triar el teixit adequat per a roba de nadó segons l'estació

La suavitat al tacte és només un factor més a l'hora de triar teixit per a roba de nadó. Cada estació demana alguna cosa diferent, i encertar amb el teixit adequat marca la diferència entre una peça que es porta amb gust i una altra que acaba arraconada al calaix.

En una peça de nadó em fixo en la suavitat, les costures interiors i la facilitat d'adaptar les capes a la temperatura. La composició orienta, però no basta per valorar com se sent una tela: també n'importen el gruix, l'estructura i els acabats.

Quan preparo una peça per a nadó, gairebé mai penso primer en el disseny. Penso en com sentirà aquella tela contra la pell durant hores seguides, moltes vegades mentre dorm, i això canvia completament l'ordre de prioritats a l'hora de triar materials.

"Un nadó no et pot dir que té calor. El teixit ho ha de dir per ell."

Estiu: transpirabilitat per damunt de tot

Durant els mesos càlids acostumo a començar per cotons lleugers i llins suaus. En comparo el pes, el tacte i la facilitat de rentat abans de triar. Una fibra natural no garanteix per si sola que una peça sigui fresca, ni una barreja sintètica resulta sempre incòmoda: convé valorar la tela concreta i evitar abrigar massa.

El lli, en concret, té un avantatge que de vegades es passa per alt: la seva estructura de fibra permet una circulació d'aire encara més gran que la del cotó, tot i que com a contrapartida s'arruga amb molta facilitat i necessita una mica més de cura en rentar-lo. Per a peces que es porten posades moltes hores, com bodies o pijames d'estiu, sol prioritzar el cotó pentinat de punt fi, que combina transpirabilitat amb una caiguda suau i gairebé sense costures rígides.

Entretemps: el repte de les temperatures variables

La primavera i la tardor són, de fet, les estacions més difícils per vestir: un matí fred es pot convertir en una tarda càlida sense avisar. Durant aquests mesos, el cotó de gramatge mitjà combinat en capes funciona millor que un únic teixit pensat per a una sola temperatura. Un bodi de cotó fi sota una peça de punt lleuger permet afegir o treure escalfor segons com canviï el dia, sense haver de canviar tota la roba al nadó.

En aquestes estacions també recomano fixar-se en el tipus de punt, no només en la fibra. Un punt tipus interlock, per exemple, té més estabilitat i aïlla una mica millor que un punt senzill, mentre que un teixit de rissa lleuger, com el que s'utilitza en moltes dessuadores fines, afegeix una capa d'aire entre fils que ajuda a retenir la calor sense pesar. Combinar dues o tres peces de gramatges diferents dona molt més marge de maniobra al llarg del dia que buscar la peça perfecta per a l'entretemps, un ideal que en realitat no existeix.

Com saber si un teixit és realment apte per a la pell d'un nadó

Més enllà del tacte, convé mirar la composició de l'etiqueta sense donar per fet que un percentatge alt de fibra natural evita les irritacions per si sol. També ajuda passar la mà per dins de la peça buscant costures aspres o etiquetes rígides, que en un adult passen desapercebudes però sobre la pell d'un nadó poden marcar la diferència. En cas de dubte, sempre recomano rentar la peça una vegada abans del primer ús per suavitzar el teixit i eliminar restes del procés de fabricació.

Un altre detall que moltes famílies no tenen en compte és l'acabat de les costures interiors. En les peces que confecciono per a nadó procuro fer servir costures planes o folrades per evitar el relleu que frega la pell quan es mou. Passa el mateix amb els elàstics de cintures o punys: si són massa ajustats poden deixar marca fins i tot en teixits suaus, de manera que prefereixo elàstics tous i folrats, amb un ajust còmode i sense cordons solts.

Hivern: calidesa sense renunciar a la suavitat

Per al fred, el cotó afelpat i la llana merino en petites proporcions ofereixen calidesa sense perdre suavitat. La llana pura al 100% pot picar fins i tot a través d'una altra peça, així que sol reservar-la per a l'exterior, no per a la roba en contacte directe amb la pell.

La llana merino es diferencia de la llana convencional precisament pel gruix de la seva fibra: com més fina és la fibra, menys pica, i la merino és entre les més fines que existeixen de manera natural. Tot i així, en peces per a nadó gairebé sempre la combino amb cotó, en proporcions baixes, per aprofitar la seva capacitat d'aïllar sense renunciar a la suavitat del cotó en contacte directe amb la pell. Per a l'exterior, en canvi, sí que em permeto teixits més gruixuts o tècnics, perquè aquí la prioritat canvia: importa més protegir-lo del vent i del fred que la sensació exacta al tacte, ja que sempre hi ha una capa intermèdia entre aquella peça i la pell.

Si estàs pensant a confeccionar alguna cosa per al teu nadó i no saps quin teixit convé segons l'estació, pots contactar amb Atelier Yvicor i t'assessoro.

Preguntes freqüents

Com sol dir Patricia Rojas, la fundadora de l'atelier: el millor teixit per a un nadó és el que no es nota que hi és.